1 No, l’Església Catòlica no va ser fundada per l’emperador Constantí, sinó per Jesucrist, que va instituir els apòstols com els Seus successors i Pere com la “roca” sobre la qual edificaria la seva Església (Mateu 16,18-19). L’afirmació que Constantí hauria creat l’Església Catòlica és un error històric comú.
L’Església ja existia abans de Constantí
Des del primer segle, l’Església de Crist ja estava establerta. Això es pot verificar tant a les Escriptures com en els escrits dels primers cristians. Al Nou Testament, els Fets dels Apòstols i les cartes paulines mostren l’organització de l’Església primitiva, amb la celebració de l’Eucaristia, l’ordenació de bisbes i preveres i la successió apostòlica.
A més, escriptors cristians dels primers segles ja parlaven de l’Església com a “Catòlica”. Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe i màrtir del segle II, ja emprava el terme Església Catòlica a la seva Carta als cristians d’Esmirna.
Ireneu de Lió, un dels primers Pares de l’Església (segle II), va destacar la importància de la successió apostòlica per preservar la doctrina veritable. Va afirmar que l’Església de Roma tenia una posició especial perquè fou fundada pels apòstols Pere i Pau. Segons ell, qui volgués conèixer la fe autèntica havia de mirar cap a Roma, on la tradició dels apòstols es mantenia íntegra.
A més, Ireneu va fer quelcom fonamental: va recopilar una llista dels bisbes de Roma, des de Pere fins a la seva època, demostrant la continuïtat de la successió apostòlica.
Això demostra que el terme “Església Catòlica” ja s’usava molt abans del govern de Constantí, fet que evidencia la seva continuïtat des dels apòstols.
Què va fer realment Constantí?
Constantí, que va governar l’Imperi Romà del 306 al 337, no va fundar l’Església, però va tenir un paper important en la història del cristianisme. Abans d’ell, els cristians eren durament perseguits per l’Imperi Romà. L’any 313, Constantí i Licini van signar l’Edicte de Milà, que concedia llibertat religiosa a tothom, inclosos els cristians.
Això va permetre que el cristianisme es pogués practicar lliurement, sense por de persecucions. Amb aquesta llibertat, l’Església va poder expandir-se més de pressa i construir temples sense el risc que l’Estat els destruís.
El Concili de Nicea i la veritable Fe
Un altre punt que genera confusió és el Concili de Nicea, celebrat el 325 i convocat per Constantí. Algunes persones afirmen que va ser en aquest concili que es va crear l’Església Catòlica o que s’hi va inventar la seva doctrina. Això no és cert.
El Concili de Nicea va ser convocat per combatre l’heretgia arriana, que negava la divinitat de Crist. Els bisbes reunits van reafirmar allò que ja es creia des dels apòstols: que Jesús és Déu veritable i de la mateixa substància que el Pare. El Credo Nicè, que professam encara avui a la Santa Missa, prové d’aquesta definició.
Per tant, el Concili no va “crear” l’Església ni va inventar doctrines, sinó que només va aclarir i va reafirmar el que ja s’ensenyava des de temps apostòlics.
L’Església Catòlica és Apostòlica
L’Església Catòlica té una successió apostòlica ininterrompuda des dels temps de Crist. El Papa, bisbe de Roma, és el successor directe de sant Pere, a qui Jesús va confiar la direcció de l’Església (Joan 21,15-17). Aquesta continuïtat demostra que l’Església no va començar amb Constantí, sinó amb Crist.
Els primers cristians ja vivien la fe catòlica, celebrant l’Eucaristia, batejant, ordenant sacerdots i guardant la Tradició Apostòlica.
