1
L'autoritat del Papa, com a líder suprem de l'Església Catòlica, es fonamenta tant en les Escriptures com en la Tradició de l'Església. El concepte d'infal·libilitat papal, tal com s'ensenya en el Catecisme de l'Església Catòlica (CIC 891), afirma que el Papa és infal·lible en proclamar doctrines de fe i moral “ex cathedra”, és a dir, quan parla en la seva capacitat oficial de Pastor suprem de l'Església. Aquesta infal·libilitat és un do de l'Esperit Sant que garanteix que el Papa, en qüestions essencials per a la salvació, no s'equivoca. Des de la definició del dogma de la infal·libilitat el 1870, en el Concili Vaticà I, la infal·libilitat “ex cathedra” s'ha exercit oficialment dues vegades: el 1854, amb la definició del dogma de la Immaculada Concepció de Maria, i el 1950, amb la definició del dogma de l'Assumpció de Maria.
La base bíblica d'aquesta autoritat es remunta a l'Evangeli de Mateu (Mt 16,18), on Jesús declara a Pere: “Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església.” Aquest passatge destaca el paper singular de Pere com a fonament de l'Església. En Joan 21,15-17, Jesús confia a Pere la missió de pasturar les seves ovelles, confirmant la seva lideratge sobre la comunitat cristiana.
En el Concili de Jerusalem (Fets 15,7-11), Pere exerceix aquest lideratge decidint que la circumcisió no era necessària per a la salvació, mostrant la seva autoritat en l'ensenyament de la fe. L'autoritat del Papa també es recolza en la Tradició, com en els escrits de Sant Ignasi d'Antioquia, que es refereix a l'Església de Roma com aquella que “presideix en l'amor”, i Sant Irineu de Lió, que afirma que, a causa de la seva “origen més excel·lent”, és necessari que “tota l'Església, és a dir, els fidels de tots els llocs”, concordin amb l'Església de Roma, perquè en ella “sempre s'ha conservat la tradició que prové dels apòstols.”
Així, l'autoritat del Papa en qüestions de fe i moral, i el seu paper central en l'Església, és tant bíblica com tradicionalment fonamentada, reforçada pel testimoni de l'Església primitiva i pel continu exercici d'aquesta autoritat al llarg dels segles.
