1 La Missa és el centre de la vida cristiana perquè en ella el sacrifici únic de Crist esdevé present de manera incruenta, perpetuant la seva oferta redemptora a la creu. Com ens ensenya el Catecisme de l'Església Catòlica (CIC 1366), l'Eucaristia representa el sacrifici de la creu, sent el seu memorial. Ella aplica els fruits d'aquest sacrifici, com el perdó dels pecats. Crist es va oferir una vegada per totes (Hebreus 7,27; 9,26; 10,10) i, a la Missa, aquesta única oblació es fa present, no com a repetició, sinó com a actualització sacramental (1 Corintis 11,24-25; Lluc 22,19-20; Hebreus 9,14).
El Catecisme (CIC 1367) ensenya que el sacrifici de Crist i el de l'Eucaristia no són dos sacrificis diferents, sinó que constitueixen un únic i mateix acte: "és la mateixa víctima que s'ofereix". A la Missa, l'Església participa d'aquest sacrifici, oferint-se també amb Crist. Com diu Sant Pau, la vida dels fidels, els seus sofriments i les seves oracions s'uneixen al sacrifici de Crist (Colossencs 1,24; Romans 12,1). Quan participem a l'Eucaristia, ens unim a l'oferta de Crist, com un sol cos (1 Corintis 10,16-17).
L'oblació de Crist, que va conquerir per a nosaltres una redempció eterna (Hebreus 9,12), es perpetua a la Missa (CIC 1368), donant als cristians la possibilitat de unir-se a aquesta oferta. L'Eucaristia és, així, un sacrifici propiciatori (Isaïes 53,5; Mateu 26,28), aplicant a tots els fidels la gràcia de la redempció assolida una vegada per totes per Crist. La Missa no és una repetició, sinó la presència viva del sacrifici de Crist, que es renova a la litúrgia per a la salvació de totes les generacions.
