1 La doctrina de la Immaculada Concepció afirma que la Verge Maria va ser preservada del pecat original des del moment de la seva concepció. Proclamat oficialment pel Papa Pius IX el 1854, el dogma ensenya que Maria, "plena de gràcia" (Lc 1,28), va ser redimida de manera singular pels mèrits de Jesucrist.
Un punt important en aquesta doctrina és l'ús del terme grec "Kecharitomene" a l'Evangeli de Lluc. En la salutació de l'àngel Gabriel, es dirigeix a Maria dient: "Déu et salvi, plena de gràcia" (Lc 1,28). El terme "Kecharitomene" significa "completament agraciada" o "plenament afavorida" i, en la forma verbal usada, indica una acció completa i contínua. Això implica que Maria va ser agraciada per Déu des del començament de la seva existència, mantenint-se en aquesta gràcia fins al moment de la salutació de l'àngel. Aquest títol és únic a les Escriptures i només s'utilitza per a Maria, cosa que apunta a la seva condició especial i la seva preservació del pecat original.
Els Pares de l'Església també van contribuir a aquesta comprensió. Sant Justí Màrtir i Sant Ireneu van desenvolupar la tipologia de Maria com la "nova Eva". Així com Eva va ser creada sense pecat però va escollir desobeir, Maria va ser concebuda sense pecat i va romandre fidel a Déu. Sant Agustí, en debatre sobre el pecat original al segle IV, va afirmar que tots, excepte la Verge Maria, estaven subjectes al pecat original, reconeixent la santedat especial que Maria posseïa des de la seva concepció.
El Catecisme de l'Església Catòlica confirma que Maria va ser preservada "en vista dels mèrits de Jesucrist" (CIC 491). Aquest privilegi destaca que la Immaculada Concepció no és un mèrit propi de Maria, sinó una gràcia donada per Déu en preparació per al seu paper com a Mare de Jesús.
Així, la doctrina de la Immaculada Concepció, recolzada per les Escriptures Sagrades i els ensenyaments dels Pares de l'Església, reflecteix el pla diví de preparar Maria per a la seva missió única en la història de la salvació. L'ús exclusiu de "Kecharitomene" per a Maria reforça la seva posició singular com l'única concebuda sense pecat original.
