Els catòlics creuen que la tradició és tan important com la Bíblia?

Els catòlics creuen que la Tradició és tan important com la Bíblia, i aquesta comprensió té sentit quan mirem com es va formar la pròpia Bíblia. En els primers anys de l’Església, els cristians no tenien el Nou Testament complet, i el que mantenia viva l’ensenyament de Jesús era la Tradició oral, transmesa de generació en generació. El primer llibre del Nou Testament, que és la primera carta de Sant Pau als Tessalonicencs, es va escriure al voltant de l’any 50 dC, uns 20 anys després de la resurrecció de Crist.

Durant aquest temps, els ensenyaments de Jesús es transmetien de manera viva, a través de la predicació dels apòstols i de les comunitats cristianes. La Tradició va tenir un paper crucial en aquest procés. Fins i tot després que es redactessin els llibres del Nou Testament, van passar segles fins que l’Església va definir oficialment quins textos s’inclourien a la Bíblia. El cànon bíblic es va tancar al segle IV, en el Concili de Cartago, l’any 397 dC. Fins aleshores, la fe es vivia i s’ensenyava principalment mitjançant la Tradició, amb els apòstols i els seus successors preservant i transmetent els ensenyaments de Crist.

Les cartes del Nou Testament, com les de Pau, Pere i Joan, es van escriure amb propòsits molt específics: orientar, corregir i enfortir les comunitats cristianes. Aquestes cartes no es van redactar inicialment amb la intenció de formar la Bíblia; es llegien a les esglésies per encoratjar els cristians i ajudar-los a viure segons l’Evangeli. Només més tard, l’Església, mitjançant la Tradició, va discernir quins d’aquests escrits eren inspirats per Déu i havien de formar part de les Escriptures.

Així, dir que "la Tradició és tan important com la Bíblia" significa reconèixer que, sense la Tradició, no tindríem ni tan sols la Bíblia tal com la coneixem avui. Va ser la Tradició la que va preservar els ensenyaments de Crist en els primers segles i, a través d’ella, l’Església va poder identificar quins llibres haurien de formar el Nou Testament. A més, la Tradició ens ajuda a interpretar correctament les Escriptures. Sense ella, cada persona podria interpretar la Bíblia de manera diferent, la qual cosa portaria a confusions i divisions.

Un exemple clar és l’Eucaristia. La creença catòlica que el pa i el vi esdevenen el Cos i la Sang de Crist està arrelada tant en les paraules de la Bíblia com en la pràctica de l’Església des dels temps dels apòstols. La Tradició, al llarg dels segles, ha ajudat l’Església a entendre i viure aquesta realitat de manera més profunda, preservant l’ensenyament que Jesús va transmetre en l’Últim Sopar.

Per tant, per als catòlics, la Tradició és tan important com la Bíblia perquè ambdues provenen de la mateixa font: Déu. Caminen juntes, es complementen i són indispensables per a la vida i la fe de l’Església. La Tradició és viva, guiada per l’Esperit Sant, i garanteix que el missatge de Crist continuï essent comprès i viscut plenament al llarg dels segles.