1 Els catòlics creuen en la gràcia com un regal diví i gratuït de Déu, indispensable per a la vida espiritual i la salvació. La gràcia es descriu a les Escriptures com una força transformadora que restaura l'ànima. A Efesis 2, 8-9, es diu: «Perquè és per gràcia que sou salvats, mitjançant la fe; i això no ve de vosaltres, és un do de Déu; no ve de les obres, perquè ningú no es gloriï.» Aquest passatge reflecteix que la gràcia no és un mèrit humà, sinó un favor immerescut que apropa les persones a Déu.
Mitjançant el Baptisme, els catòlics creuen que els cristians esdevenen fills de Déu (Gàlates 3, 26-27), participant de la naturalesa divina i rebent l'Esperit Sant que els guia en la fe. «Tots vosaltres sou fills de Déu mitjançant la fe en Crist Jesús, perquè tots els qui heu estat batejats en Crist, us heu revestit de Crist.» Aquest revestir-se de Crist és un signe de la nova vida que la gràcia proporciona.
A més, la gràcia es vessa contínuament a través dels sagraments. A Romans 6, 14 es parla de la gràcia alliberadora que ofereixen els sagraments: «Perquè el pecat no tindrà domini sobre vosaltres, ja que no esteu sota la llei, sinó sota la gràcia.» Tant en el matrimoni, la reconciliació o l'Eucaristia, els catòlics creuen en la gràcia que flueix de cada sagrament, enfortint-los en moments de dificultat.
La cooperació entre la gràcia i la llibertat humana també és central. A 2 Corintis 12, 9, Déu diu a Pau: «La meva gràcia et basta, perquè el meu poder es perfecciona en la feblesa.» Això reflecteix que, tot i que la gràcia és un do diví, requereix acceptació i cooperació humana per produir fruits. Així, els catòlics creuen en la gràcia com una associació entre Déu i l'ésser humà en la recerca de la santedat i la comunió divina.
