1 Els catòlics resen l'Ave Maria com a expressió de devoció a la Verge Maria, mare de Jesucrist, i com una manera de buscar la seva intercessió davant Déu. La pregària és una de les més conegudes en la tradició catòlica i està profundament arrelada en la fe i la vida de molts cristians arreu del món. Composta de dues parts principals, l'Ave Maria reflecteix aspectes essencials del paper de Maria en la història de la salvació i la seva importància espiritual per als fidels.
La primera part de la pregària, "Déu te guard, Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb tu", es refereix a la salutació de l'àngel Gabriel a Maria durant l'Anunciació, un moment descrit a l'Evangeli de Lluc (1,28). En aquest passatge, Gabriel saluda Maria com a "plena de gràcia", indicant la gràcia especial de Déu que va rebre i que la va preparar per al seu paper de Mare del Salvador. Aquesta salutació divina reflecteix el favor únic de Déu sobre Maria i la reconeix com algú escollit per a un propòsit extraordinari: portar i donar a llum Jesús, el Fill de Déu. Així, la primera part de l'Ave Maria honra Maria per la seva gràcia especial i per l'acceptació del seu paper en la història de la salvació.
La segona part de la pregària, “Beneïda ets entre totes les dones i beneït és el fruit del teu ventre, Jesús”, està presa de la salutació d'Elisabet a Maria, també relatada a l'Evangeli de Lluc (1,42). En visitar la seva cosina Elisabet, Maria és beneïda i reconeguda per portar el Salvador al seu ventre. Aquesta benedicció destaca el paper de Maria com a Mare de Déu i confirma el reconeixement del seu paper especial no només per part d'Elisabet, sinó també per la comunitat de fe que veu Maria com a “beneïda entre les dones” i un model d'obediència i fe.
La pregària continua amb una súplica: "Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres, pecadors, ara i en l'hora de la nostra mort". En aquesta petició, els catòlics reconeixen Maria com a intercessora que porta les seves intencions a Jesús. Tot i que els catòlics no adoren Maria, creuen que, com a mare espiritual de tots els fidels, té un paper especial en intercedir davant el seu Fill. Jesús, en morir a la creu, va lliurar Maria com a mare als cristians en la persona de l'apòstol Joan (Joan 19,26-27). Aquest passatge és vist com l'origen de la comprensió de Maria com a mare de tots els seguidors de Crist, que poden apropar-se a ella buscant consol, ajuda i protecció espiritual.
A més, resar l'Ave Maria també és una forma perquè els catòlics meditin sobre els misteris de la vida de Crist i enforteixin la comunió dels sants, la unió espiritual entre tots els membres de l'Església, tant vius com aquells que ja estan en presència de Déu. Aquest concepte d'intercessió és una pràctica d'humilitat i fe, on els fidels busquen l'ajuda de Maria per créixer en el seu camí cristià, dirigint sempre la seva devoció final a Déu a través de Jesucrist.
Resar l'Ave Maria, especialment en el context del Rosari, permet que els catòlics contemplin la vida de Crist i els misteris de la fe, promovent una experiència de meditació i renovació espiritual. Aquesta pràctica és una manera de reforçar el vincle entre els fidels i la seva Mare espiritual, buscant la seva ajuda per afrontar els desafiaments de la vida i assolir la vida eterna.
A més dels passatges bíblics, hi ha registres històrics que evidencien la veneració i la pregària a la Verge Maria des dels primers segles del cristianisme. Un dels primers documents coneguts que conté una pregària mariana és el "Sub tuum praesidium" (Sota la teva protecció), que data aproximadament del segle III. Aquesta antiga pregària cristiana revela la confiança dels fidels en la protecció de Maria i la seva intercessió, afirmant: “Sota la teva protecció ens refugiem, Santa Mare de Déu; no desconsideris les nostres súpliques en les nostres necessitats, sinó allibera'ns sempre de tots els perills, oh Verge gloriosa i beneïda”.
La presència d'aquesta pregària en la pràctica cristiana des de temps tan antics evidencia el paper de Maria com a intercessora i mare espiritual des dels primers dies de l'Església. Aquest document mostra que, molt abans que la pregària de l'Ave Maria fos estructurada tal com la coneixem avui, ja existia una pràctica de demanar la intercessió de Maria i de reconèixer el seu paper especial en la vida dels cristians. Això reflecteix una continuïtat en la tradició de l'Església, on la devoció a Maria s'arrela en la fe i en la confiança que els fidels sempre han dipositat en ella.
La pregària de l'Ave Maria, per tant, és una continuació d'aquesta veneració primitiva, aprofundint el vincle espiritual dels fidels amb Maria. És vista com la mare que protegeix, guia i intercedeix, un paper que ja era reconegut en els primers segles i que s'ha consolidat al llarg de la història de l'Església.
