1 Els catòlics creuen en el purgatori:
La creença catòlica en el purgatori és una manera d'entendre la cura de Déu per les ànimes que, en morir, estan en la seva gràcia, però encara necessiten purificació per estar completament preparades per entrar al Cel.
El purgatori és una veritat de fe (dogma) proclamada oficialment al Concili de Florència (1439) i reafirmada al Concili de Trento (1545-1563), però que l'església Catòlica professa des dels seus primers dies, confirmada per la Tradició, les Escriptures i el Magisteri de l'Església. En totes les formes d'Ora Eucarística a les Santes Misses, es troba el moment d'oracions pels defunts, on l'església ofereix per les ànimes el sacrifici de Crist.
És important recordar que aquestes oracions només tenen efecte per a les ànimes que estan al purgatori, ja que les que estan en la glòria del Cel, no necessiten oracions, ja que ja contemplen a Déu, i les que estan a l'infern, ja han estat condemnades. En qualsevol cas, si per exemple, algú prega per una ànima que ja es troba al Cel, les seves pregàries beneficiaran aquells que encara ho necessiten.
A la Bíblia, veiem diversos exemples que apunten cap a aquesta idea. Un d'ells està a 2 Macabeus 12,38-46, on Judas Macabeu ordena oferir oracions i sacrificis pels morts, creient que això podria ajudar-los. Això suggereix que, fins i tot després de la mort, les ànimes poden passar per un procés de purificació, i les oracions dels vius poden ser de gran valor per a elles.
Jesús també parla d'una espècie de purificació a Mateu 5,26, dient: "De manera cap no sortiràs d'allà mentre no paguis l'últim ceitil." Això ens porta a pensar que, abans d'estar totalment amb Déu, pot haver-hi una espècie d'"ajust de comptes", un temps de purificació.
A Mateu 12,32, Jesús menciona que alguns pecats poden ser perdonats "en aquest món o en el futur", suggerint que, després de la mort, encara hi ha la possibilitat de purificació per a algunes ànimes.
Paül també fa una referència a això en 1 Corintis 3,11-15, quan diu que les obres de cada persona seran provades pel foc, i aquells cuyas obres no siguin bones patiran pèrdua, però encara seran salvsos "com a través del foc". Aquest foc s'entén com una purificació necessària.
Un altre punt important està a 1 Pètera 1,6-7, que compara la nostra fe amb l'or que es purifica al foc. Això reforça la idea que, fins i tot després de la mort, podem passar per una fase de refinament i purificació abans d'estar preparats per a la plenitud del Cel.
Finalment, Apocalipsi 21,27 diu que "res impur entrarà al Cel", el que ens recorda que, per estar en la presència de Déu, hem d'estar completament purificats.
El Catecisme de l'Església Catòlica explica que el purgatori és aquest estat de purificació per a les ànimes que han mort en amistat amb Déu, però que encara necessiten una última purificació abans d'entrar al Cel (CIC 1030). I, com ensenya el Catecisme, les oracions dels vius poden ajudar aquestes ànimes a purificar-se més ràpidament (CIC 1032).
Per tant, el purgatori no és un càstig, sinó una demostració de l'amor i la misericòrdia de Déu, que ofereix una oportunitat d'última purificació. És un camí de preparació perquè tothom pugui aconseguir la santitat plena i estar amb Déu eternament al Cel.
