1 A l'altar es produeix el punt culminant de la litúrgia: la consagració del pa i del vi, que es converteixen en el Cos i la Sang de Crist. Això remet al sacrifici de Crist a la Creu, que es celebra de manera incruenta a cada Missa. Quan els catòlics tenen un altar a l'església, reafirmen la seva fe en l'Eucaristia com a "font i cim de tota la vida cristiana" (CIC 1324), ja que és allà on Crist s'ofereix per nosaltres, en memòria del que va fer al Calvari.
A més, l'altar també reflecteix la idea de comunió i unitat de l'Església. Tots els fidels es reuneixen al voltant de l'altar per compartir l'únic pa i l'únic calze, tal com ensenya Sant Pau a 1 Corintis 10,16-17: "El calze de benedicció que beneïm no és una participació en la sang de Crist? El pa que partim no és una participació en el cos de Crist? Perquè hi ha un sol pa, nosaltres, encara que molts, som un sol cos." L'altar, per tant, és el símbol que uneix els catòlics al voltant de Crist i entre si.
Bíblicament, l'altar també té les seves arrels a l'Antic Testament, on l'altar era el lloc central dels sacrificis oferts a Déu. No obstant això, al Nou Testament, el sacrifici perfecte de Crist substitueix els sacrificis antics. A Hebreus 13,10, l'autor afirma: "Tenim un altar del qual els que serveixen el tabernacle no tenen dret de menjar." Aquest "altar" és el propi Crist, el sacrifici únic i etern del qual es fa present a l'altar de l'església.
Els catòlics tenen un altar a l'església perquè representa Crist i el seu sacrifici redemptor, celebrat de manera sacramental. Durant la Missa, l'altar es converteix en el punt de trobada entre el cel i la terra, on els fidels participen en el misteri de la salvació. L'altar és el centre de la vida litúrgica, i a través d'ell, els catòlics s'uneixen més profundament a Crist i entre ells en la fe i l'Eucaristia, renovant constantment el seu compromís amb Déu i amb l'Església.
