1 La confessió dels pecats a un sacerdot està fermament arrelada a les Escriptures i a la tradició de l'Església. Després de la seva resurrecció, Jesús va conferir als apòstols el poder de perdonar els pecats, com veiem a Joan 20,22-23: «Va alenar sobre ells i els digué: ‘Rebeu l'Esperit Sant. A aquells a qui perdoneu els pecats, els seran perdonats; a aquells a qui els retingueu, els seran retinguts’». Això demostra clarament que Jesús va instituir el sagrament de la Reconciliació, confiant als apòstols la missió de perdonar els pecats en el seu nom.
A més, a Mateu 16,19 i Mateu 18,18, Jesús dóna als apòstols el poder de «lligar i deslligar», és a dir, l'autoritat per perdonar o retenir els pecats. Aquest poder va ser transmès als successors dels apòstols, els bisbes i sacerdots, que actuen com a ministres de la reconciliació, com ensenya Sant Pau a 2 Corintis 5,18-20: «Déu ens ha reconciliat amb ell per Crist i ens ha confiat el ministeri de la reconciliació».
A Jaume 5,16 se'ns orienta a «confessar els nostres pecats els uns als altres», destacant el paper dels preveres (sacerdots) en la pregària i intercessió per la curació espiritual del pecador. Aquesta és la base per a la pràctica de la confessió sacramental, on el sacerdot actua en nom de Crist i de l'Església.
L'autoritat per perdonar o retenir els pecats, esmentada de nou a Joan 20,23, deixa clar que aquest acte és un sagrament necessari per restaurar la comunió amb Déu i amb la comunitat. El perdó dels pecats no és una mera recomanació, sinó part integral del ministeri apostòlic.
Lluc 5,24 i Lluc 24,47 mostren que Crist té el poder de perdonar els pecats i va confiar aquesta autoritat als apòstols perquè la reconciliació fos proclamada en el seu nom. Així, confessar-se a un sacerdot és seguir la voluntat de Crist i buscar la reconciliació amb Déu.
Finalment, a Hebreus 5,1-3, veiem que el sacerdoci en la Nova Aliança inclou oferir sacrificis pels pecats. Per tant, els sacerdots, com a ministres de Crist, porten el perdó i la curació espiritual a través del sagrament de la confessió.
Així, confessar els pecats al sacerdot és un acte d'obediència a la institució divina de Crist, que va donar a l'Església el poder de perdonar els pecats i restaurar la comunió dels fidels amb Déu.
