1 La circuncisió, en Gènesi 17,12, era el signe de l'Antic Pacte, aplicat als nois al vuitè dia de vida. El Batiment, com la nova circuncisió, segons ensenyat per Colossos 2,11-12, substitueix aquest ritu, permetent que les criatures s'insereixin en el Nou Pacte i rebin la gràcia de Déu.
El Catecisme de l'Església Catòlica (CIC 1250) ensenya que els nens, nadius amb la natura humana decadida pel pecat original, necessiten ser alliberats mitjançant el Batiment. Encara que el Batiment infantil no és explícitament mencionat en les Escriptures, els nens estan inclosos en el pla salvífic, ja que tots necessiten purificació.
En Mateu 28,19, Jesús comanda els seus deixebles: "Per tant, aneu i feu disciples de totes les nacions, batitzant-los..." L'ordre donada per Jesús no desconsidera els nens. Encara que aquest passatge bíblic no fa referència directa al Batiment infantil, es pot entendre que totes les nacions inclouen especialment els nens de totes les edats.
En Fets 2,38-39, Pedro diu que la promesa del Batiment és per a "vosaltres i els vostres fills". Encara que no hi ha una referència directa al Batiment dels bebès, la menció als fills indica que la promesa de salvació pel Batiment inclou els nens, obrint la possibilitat del seu Batiment.
En Fets 16,15 i Fets 16,33, veiem Lydia i el presoner sent batitzats amb "tota la seva casa". La pràctica de batitzar tota la família, encara que no mencioni específicament els nens, suggereix que el Batiment de membres de totes les edats, inclosos els més joves, formava part de la tradició apostòlica.
En 1 Corintis 1,16, Pau menciona que batitza "tota la casa d'Estefanes", reforçant el patró de batitzar famílies senceres. Encara que les Escriptures no detallen la presència dels nens en aquests esdeveniments, la tradició suggereix que també eren batitzats, així com eren circuncidats en l'Antic Pacte.
Romans 5,18-19 afirma que el pecat original afecta a tots, inclosos els neixuts. Encara que el Batiment infantil no està explícitament detallat en aquest text, la necessitat de purificació del pecat original suggereix que el Batiment també és necessari per als nens.
En Lluc 18,15-16, Jesús acull els nens i diu: "Deixeu els nens que vinguin a mi i no els atureu, perquè el Regne de Déu pertany a aquests." Encara que el Batiment infantil no està mencionat, aquesta invitació de Jesús mostra que els nens són dignes de rebre la gràcia, justificant la pràctica del Batiment.
Finalment, en Joan 3,5, Jesús ensenya que "ningú pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit". Això s'aplica a tothom, inclosos els nens, que també necessiten la gràcia del Batiment, encara que el text no mencioni explícitament el Batiment infantil.
Testimoni dels Pessos de l'Església:
Els Pessos de l'Església recolzen la pràctica del Batiment infantil des dels primers segles. Origen (ca. 185-254 d.C.) va afirmar que el Batiment infantil era una tradició rebuda dels apòstols. En les seves Homilies sobre Levític, diu que l'Església batitza nens perquè, fins i tot des del naixement, estan marcats pel pecat original.
Sant Irineu de Lyon (ca. 130-202 d.C.), en Adversus Haereses, escriu que Jesús "va venir per salvar tots els homes, inclosos nens, joves i adults", reforçant la inclusió dels nens en el pla de salvació mitjançant el Batiment.
A més, Sant Ciprià de Cartago (ca. 210-258 d.C.) va defensar en una carta el Batiment dels nens, fins i tot abans del vuitè dia, responent a una qüestió plantejada sobre la pràctica. Va reafirmar que cap ànima no hauria d'estar privada de la gràcia salvadora de Déu.
Aquests testimonis mostren que, fins i tot sense una menció explícita en les Escriptures, la pràctica del Batiment infantil era àmpliament acceptada i defensada en la tradició cristiana des dels primers segles, com a part de la transmissió de la fe rebuda dels apòstols.
