1 Nosaltres, els catòlics, creiem en la comunió dels sants perquè veiem una unió espiritual entre tots els membres de l'Església. Això inclou els fidels que estan a la Terra, les ànimes que estan al Purgatori i els sants que ja són al Cel. Aquesta creença és molt important i es basa en diverses doctrines de l'Església.
La comunió dels sants és la solidaritat que uneix tots els fidels, independentment d'on es trobin. És com un cos místic que té Crist com a líder. Tots compartim els béns espirituals, com la fe i els sagraments, especialment l'Eucaristia. El Catecisme de l'Església Catòlica diu que "Com que l'Església és governada per un sol i mateix Esperit, tots els béns que rep esdevenen necessàriament un fons comú" (CIC 947). Això mostra que, fins i tot en diferents estats de vida, tots estem connectats.
Un punt important de la comunió dels sants és la intercessió. Nosaltres, els catòlics, creiem que els sants al Cel poden pregar per aquells que estan a la Terra. La Bíblia, a Jaume 5,16, diu: "La pregària del just és poderosa i eficaç". Demanar l'ajuda dels sants no és adorar una altra divinitat, sinó una forma de viure la caritat i la solidaritat que existeix entre tots els membres de l'Església. Els sants, estant a prop de Déu, poden fer que les seves pregàries siguin més efectives.
Jesús mateix afirma que els que estan al Cel estan vius. A Mateu 22,32, diu: "Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius." Això reforça la creença que els sants no estan morts, sinó que viuen eternament amb Déu. Així, són conscients de les necessitats dels que estan a la Terra i intercedeixen per nosaltres.
Nosaltres, els catòlics, també preguem pels que estan al Purgatori, creient que les nostres pregàries poden ajudar aquestes ànimes. A 2 Macabeus 12,46, està escrit: "És una cosa santa i saludable pregar pels morts, perquè siguin alliberats dels seus pecats." Això reforça que tots estem connectats en la recerca de la salvació i que la comunió dels sants implica l'ajuda mútua entre els vius i aquells que ja han partit.
La comunió dels sants és una realitat que es basa en la gràcia de Déu. Nosaltres, els catòlics, participem dels béns espirituals de l'Església i rebem força a través de l'Eucaristia. A 1 Corintis 10,16-17, Pau diu: "El calze de benedicció que beneïm, no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, no és comunió amb el cos de Crist?" Aquest passatge mostra que, en compartir el Cos i la Sang de Crist, tots esdevenim un sol cos. L'Eucaristia enforteix la comunió dels sants, unint els fidels de totes les èpoques.
Un altre aspecte important és el "núvol de testimonis" esmentat a Hebreus 12,1: "Per tant, també nosaltres, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis..." Aquest passatge ens recorda que els sants són exemples de fe i perseverança, i les seves vides ens inspiren a seguir endavant. No estan distants, sinó presents en el nostre camí espiritual.
La solidaritat és essencial en la comunió dels sants. L'Església no és només un grup de persones, sinó una comunitat que es recolza mútuament. A Gàlates 6,2, Pau diu: "Porteu les càrregues els uns dels altres, i així complireu la llei de Crist." Aquesta crida a la solidaritat es reflecteix en la vida de l'Església, on nosaltres, els catòlics, ens ajudem en les nostres dificultats, tant espirituals com materials. La devoció als sants també ens ajuda a acostar-nos a Crist i a enfortir aquesta unió.
Finalment, la comunió dels sants és una forma d'amor que va més enllà de la vida a la Terra. És un reconeixement que la comunitat cristiana continua, fins i tot després de la mort. Aquells que estan a la Terra, al Purgatori i al Cel romanen units en Crist. L'Església ensenya que la comunió dels sants és una experiència pràctica de solidaritat. Nosaltres, els catòlics, estem cridats a viure aquesta comunió, ajudant-nos i pregant els uns pels altres, mentre tots caminem junts cap a la salvació.
