1 L’ensenyament catòlic sobre l’observança del diumenge en lloc del dissabte es basa en les Escriptures i en la tradició apostòlica, mostrant que el diumenge és el dia central del culte cristià, especialment per ser el dia de la resurrecció de Jesús.
- Marc 16, 2: Aquest versicle relata que Jesús va ressuscitar "el primer dia de la setmana", és a dir, el diumenge. Això marca l’inici d’una nova creació, superant l’antic pacte i el dissabte. L’Església celebra el diumenge com el dia de la victòria de Crist sobre la mort.
- Joan 20, 19: El mateix dia de la resurrecció, Jesús apareix als deixebles reunits. Aquest esdeveniment reforça la importància del diumenge com el dia en què el Senyor es manifesta als seus seguidors, donant-los pau i enfortint la seva fe.
- Joan 20, 26: Vuit dies després, novament un diumenge, Jesús apareix als deixebles i confirma la fe de Tomàs. Aquest cicle de vuit dies evidencia que el diumenge es va convertir en el dia regular de trobada amb el Ressuscitat, i no més el dissabte.
- Fets dels Apòstols 20, 7: En aquest versicle, els primers cristians es reuneixen en diumenge per "partir el pa", la qual cosa fa referència a la celebració de l’Eucaristia. Aquest costum de reunir-se en diumenge per al culte ja estava establert entre els seguidors de Crist, distingint-los de la pràctica jueva de l’adoració en dissabte.
- 1 Corintis 16, 2: L’apòstol Pau orienta les comunitats cristianes a recollir les seves ofrenes el primer dia de la setmana, el diumenge. Aquest detall mostra com el diumenge ja era un dia especial per als cristians, no només per a l’Eucaristia, sinó també per a altres aspectes de la vida comunitària.
- Apocalipsi 1, 10: Joan relata que va tenir una visió "el Dia del Senyor", que és una referència al diumenge. Aquest versicle confirma que el diumenge ja era conegut entre els primers cristians com un dia reservat per al culte i per a experiències espirituals profundes.
- Colossencs 2, 16-17: Pau argumenta que els cristians no han de ser jutjats per no observar el dissabte. Explica que les pràctiques de la Llei Antiga, com l’observança del dissabte, eren "ombres" del que es compliria en Crist. Amb la resurrecció, el dissabte va perdre el seu sentit cerimonial.
- Gàlates 4, 9-11: Pau adverteix els gàlates contra el retorn a les observances de la Llei Jueva, incloent la guarda del dissabte. Ensenya que aquestes pràctiques eren preparatòries per a la vinguda de Crist, i ara, amb la Nova Aliança, ja no són necessàries.
Per tant, basant-se en aquests versicles i en la tradició de l’Església, el diumenge es va convertir en el dia de culte cristià, el "Dia del Senyor", que celebra la resurrecció de Jesús i inaugura la nova creació. El canvi del dissabte al diumenge reflecteix el compliment de les promeses de Déu en Crist i la centralitat de la resurrecció en la fe cristiana.
