1 Els catòlics creuen en el lliure albir com un principi central de la seva fe. Per a ells, el lliure albir és un do de Déu, que permet a cada persona prendre decisions conscients i morals, escollint entre el bé i el mal. Aquesta creença està profundament arrelada en les Escriptures i en la doctrina de l'Església, que afirma que, fins i tot després del pecat original, l'ésser humà no va perdre completament la capacitat de triar, encara que es va debilitar. El Concili de Trento va subratllar que el lliure albir roman intacte i és capaç de col·laborar amb la gràcia de Déu.
La llibertat humana, segons la doctrina catòlica, està estretament vinculada a la dignitat de la persona. El Catecisme de l'Església Catòlica afirma que els actes humans són dignes de lloança o censura precisament perquè neixen de la llibertat. A Gàlates 5,13, Sant Pau exhorta els cristians a usar la seva llibertat no per servir-se a si mateixos, sinó als altres, demostrant que la veritable llibertat està lligada a l'amor i la responsabilitat. Així, els catòlics creuen en el lliure albir com la capacitat d'escollir el bé, especialment en la cerca de seguir la voluntat divina.
La tradició catòlica també destaca que el lliure albir no és una llicència per actuar de qualsevol manera, sinó una responsabilitat. La veritable llibertat, segons els ensenyaments de l'Església, és la capacitat de conformar-se a la llei moral de Déu. La "Gaudium et Spes" ressalta que "només en la llibertat l'home es pot convertir al bé", reforçant la idea que l'ésser humà ha d'usar la seva llibertat per fer el bé i, així, reflectir la imatge de Déu.
